EXPLICACIÓ DEL PROJECTE


Mai ensenye els meus alumnes, només intente proporcionar-los les condicions on ells mateixos puguen aprendre.
Albert Einstein
"Reprografia Vall Blanca" és un entorn d'aprenentatge que naix com a projecte educatiu del taller de formació laboral i ocupacional de reprografia a l'etapa de TVA (Transició a la Vida Adulta) del Centre d'Educació Especial Vall Blanca a Ontinyent, amb alumnes amb necessitats educatives especials entre els 16 i els 18 anys.

Ací teniu el vídeo on s'explica molt bé com treballem al taller.




El Ministeri d'Educació a través del INTEF (Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado) ens ha inclòs en la seua xarxa de "Buenas PracTICas 2.0" per el nostre blog de Reprografia Vall Blanca.
Ací teniu l'enllaç de la web del Ministeri d'Educació on hem eixit publicats:

Amb esta presentació s'explica el projecte:

Amb esta altra presentació expliquem quines són les ferramentes TIC que utilitzem:



LEGISLACIÓ DEL PROGRAMA


Este programa de formació està regulat per l'ORDRE de 22 de març de 1999  (BOE de 10 de abril 1999) i per la  Resolución de 20 de mayo de 1999  (BOE de 3 de junio 1999) on es defineix com ha de realitzar-se la formació professional especial per a alumnes amb necessitats educatives especials.

 Els programes de formació per a la transició a la vida adulta s'orientaran a la consecució dels següents objectius:
  • a. Consolidar i desenvolupar les capacitats dels alumnes, en els seus aspectes físics, afectius, cognitius, comunicatius, morals, cívics i d'inserció social, promovent el major grau possible d'autonomia personal i d'integració social.
  • b. Fomentar la participació dels alumnes en tots aquells contextos en què es desenvolupa la vida adulta: La vida domèstica, utilització de serveis de la comunitat i gaudi de l'oci i temps lliure, entre altres.
  • c. Promoure el desenvolupament de les actituds laborals de seguretat en el treball, actitud positiva davant la tasca i normes elementals de treball, així com l'adquisició d'habilitats laborals de caràcter polivalent.
  • d. Promoure els coneixements instrumentals bàsics, adquirits en l'educació bàsica, refermant les habilitats comunicatives i numèriques, la capacitat de raonament i resolució de problemes de la vida quotidiana, així com el desenvolupament de la creativitat dels i les alumnes.
  • e. Potenciar hàbits vinculats a la salut corporal, la seguretat personal i l'equilibri afectiu, per desenvolupar la seva vida amb el major benestar possible
Segons l'ORDRE d'acord amb les necessitats i estils d'aprenentatge dels alumnes, les activitats que es desenvolupen han de tenir un marcat caràcter funcional.


JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

La idea central del projecte és crear una "empresa" de reprografia que done servei real al mateix centre, on els i les alumnes es converteixen en empleats i els professionals del centre en clients. D'aquesta manera s'aconseguix, mitjançant un currículum funcional, que els i les alumnes adquirisquen tots aquells coneixements i processos relacionats amb la reprografia així com aquelles habilitats i sociopersonals necessàries per a un entorn laboral. Degut a les característiques del nostre alumnat i la seua edat cronològica és fonamental utilitzar metodologies pedagògiques que s'allunyen de la metodologia estrictament acadèmica tal com defèn Maria Pallisera a la seua tesi doctoral on defensa "els currículums funcionals com els més apropiats per la formació per a la transició a l'edat adulta i vida activa de les persones amb disminució psíquica, ja que els seus continguts comprenen les habilitats necessàries per dur a terme una vida autònoma."

La base del projecte es que l'alumnat "aprenga fent" i que l'entorn on es desenvolupa aquest aprenentatge connecte el més possible amb la realitat. La idea es generar un entorn d'aprenentatge significatiu, on els i les alumnes entenen la finalitat d'allò que fan dotant-li d'un sentit per a ells. Durant la seva formació al taller els alumnes hauran de desenvolupar iniciativa i independència per a la resolució de problemes reals i adquirir un grau suficient de responsabilitat per completar les tasques encomanadades. Açò comportarà a més a més que els i les alumnes desenvolupen i adquirisquen les competències bàsiques i les habilitats de col·laboració necessàries per a la presa de decisions, comunicació i resolució de conflictes, a la vegada que guanyen en autonomia i en autoestima.

Al nostre taller s'emfatitzarà molt en el concepte d'aprenentatge i treball col·laboratiu, on tots formen part d'una mateix engranatge i on tots tenim la responsabilitat de dur la nostra "empresa" endavant. D'esta manera els alumnes entenen la importància del treball en equip mitjançant l'entrenament per al treball en un grup d'aprenentatge cooperatiu. En aquest procés grupal l'alumnat està més motivat perquè tenen més responsabilitats en el seu aprenentatge.

Ara bé, com podem treballar dins del taller per aconseguir aquest objectiu? Ángel Pérez i Encarnación Soto, autors de l'article "Competencias y contextos escolares. Implicaciones mutuas", defenen que per a facilitar el procés d'ensenyança-aprenentatge convé enfocar l'aula no com un espai passiu de transmissió i adquisició de coneixements, sinó com un ambient o context d'aprenentatge on els i les alumnes siguen més actius i partícips en el procés, en el que puguen investigar, intervindre, produir, reflexionar, analitzar. Aquestos contexts han de promoure, per tant, la producció i aplicació del coneixement, no sols la reproducció del mateix tal com s'ha estat treballen en l'ensenyament tradicional.

Crec que és fonamental aquest tipus de perspectiva del procés ensenyança-aprenentatge i que els docents hem de replantejar-nos la nostra metodologia i el nostre acte didàctic per crear aquestes situacions d'aprenentatge. Ángel Pérez i Encarnación Soto proposen "reinventar" el nostre context d'aula com a espais ecològics i de qualitat on interactuen moltes variables i en les què no han de ser llocs d'estudi sinó les de treballs i producció de coneixement. Han de ser contextos flexibles i plurals, adaptats a les condicions els nostres alumnes, i no intentar que siguen ells els que hagen d'adaptar-se a l'entorn.

Xabier Garagorri planteja en el seu article "Curículo basado en competencias: aproximación al estado de la cuestión" una sèrie de canvis i millores en l'ensenyament de tal manera que el professor passe de ser propietari de la "seua" matèria a un coeducador que tinga un paper de creador de situacions d'aprenentatge per a que els i les alumnes no sols assolisquen el continguts actitudinals i procedimentals si no també les competències transversals. S'ha de passar de l'ensenyament per a "saber" a l'ensenyament del saber per a "actuar" per aplicar el coneixement en situacions pràctiques i contextos concrets, defensar un model d'escola més oberta a la societat  i per a fomentar un procés d'ensenyament-aprenentatge més obert a la interacció i el context.

Sens dubte aquest plantejament d'un entorn basat en el treball i en les experiències enriquidores té molt a veure en l'esperit de Freinet i les seues "invariants pedagògiques". Ja fa més de 80 anys que Celestine Freinet defenia que el model escolàstic de l'escola havia de desaparèixer per donar pas a models més apropiats i actuals que permeten desenvolupar als alumnes un aprenentatge constructiu. Freient ja parlava del principi de cooperació a través del qual es potencia el treball de l'aula sobre un marc de col·laboració entre els i les alumnes per a dur endavant un projecte compartit a través de la funcionalitat del treball, creant institucions que implique que allò que realitzen els alumnes tinga un sentit i una funció. Nosaltres no tindrem la impremta que utilitzaven els i les alumnes de Freinet per a difondre els seus treballs, les seues idees i tot allò que aprenien, però tindrem una ferramenta molt més poderosa que Freinet ben segur que somniava amb ella: Internet.


COM APRENEM AL TALLER

La seqüenciació de tot el procés està marcat pel ritme d'aprenentatge dels i de les nostres alumnes, adaptant-nos a les seues necessitats educatives i adaptant tot el material i l'entorn per a que ells puguen assolir tant els coneixements com les habilitats pròpies del taller. 

L'aprenentatge de cada instrument o procediment nou s'estructura seguint un procés on la implicació de l'alumne es fonamental.
  1. Què sabem?Es realitza una posada en comú en grup d'allò que sabem del que anem a aprendre (per exemple del reciclatge de paper). Els i les alumnes tenen veu i participen amb els seus coneixement previs compartint-ho amb la resta dels companys bé de manera oral, per escrit  o amb imatges localitzades per ells mateixos a Internet.
  2. Aprenem a...En el procés d'aprenentatge els i les alumnes registraran tot el que aprenen al seu "quadern de taller". Aquest registre es realitzarà de manera escrita i també visual ja que molts alumnes no tenen desenvolupada la lectoescritura. Qualsevol procés per a aprendre estarà desglossat pas a pas amb suport fotogràfic o pictogràfic, tant a la zona de treball com al seu propi quadern per a que ells puguen revisar-ho quan ho necessiten o per poder compartir-ho amb els seus pares i mares.
  3. Què hem aprés.Una vegada registrat tot el procés per part dels i de les alumnes és molt important la reflexió i retroalimentació d'allò que hem après. Per a aquesta part el blog es una ferramenta fonamental ja que permet plasmar tot allò que els i les  alumnes han aprés i que aquestos ho compartisquen i revisen a casa facilitant l'assoliment de l'aprenentatge. Per a que els alumnes se senten protagonistes d'aquest procés, al blog s'utilitzen els podcast que gravem al taller amb l'iPad per a que puguen explicar amb les sues paraules allò que estan aprenent.
    D'aquest manera no sols aconseguim que l'alumne reflexione sobre els coneixements que està adquirint sinó també millore en la seua competència comunicativa i, a més, se senta part del projecte i vulga compartir-ho amb el seu entorn familiar. Tot aquest procés culmina amb una visualització conjunta del post projectat a l'aula on els i les alumnes tornen a llegir, explicar i veure tot allò que han aprés, relaten com ho han compartit amb les famílies i a més puguen veure com la resta de la societat està observant allò que aprenen a través els comentaris que ens deixen els visitants del blog.
Per tant, durant tot el procés hi a una contínua retroalimentació, que ajuda a cada alumne, segons les seues capacitats, arribar a complir aquella part del currículum que pot assolir. Aquest procés continua al llarg de tot el curs ja que el blog es revisat contínuament tant a l'aula com als llars familiars i tots els procediments han d'utilitzar-se contínuament per a que el servei de reprografia continue en funcionament.


COM FUNCIONA L'EMPRESA DE REPROGRAFIA


El dia a dia del servei de reprografia és com el d'una empresa real, on hi ha una zonificació segons espais de treball, una planificació de tasques a fer i distribució dels "empleats" i de les "empleades" segons els encàrrecs i una jerarquia on el docent deixa de ser el "professor" i es converteix en "l'encarregat" d'una empresa que coordina als seus "empleats" per a traure la feina endavant.
La zonificació de l'espai queda clarament delimitada taules i retolació amb pictogrames i colors segons l'aparell o funció a realitzar en cada zona de treball. Al nostre taller existeixen nou zones de treball:

Cada dia l'alumnat-empleat ha d'observar en el panell de planificació a quina zona de treball els pertoca i posar-se l'identificador per a que tots sapiem a qui li toca fer cada tasca. De vegades treballaran sols i de vegades en grup depenent del tipus de tasca a fer i les capacitats del o l'alumna, fomentant el treball de grup i la col·laboració.

El mostrador d'Atenció al públic de l'entrada és on s'inicia tot el procés des que ens arriba a una comanda fins a que finalitza. Tant els professionals del centre com altres alumnes d'altres grups són atesos per l'empleat o empleada que eixe dia s'encarrega de l'atenció al client.

L'empleat o empleada pren nota a la full de comanda de tot d'allò que el client o clienta necessita, sempre intentant seguir unes pautes d'atenció bàsiques com son saludar correctament i saber com preguntar al client què desitja. D'aquesta manera treballem la competència en comunicació lingüística, tant a nivell oral com anivell escrit al reflexar en la comanda tot allò que el client necessita.

Una vegada s'ha acomiadat al client o clienta de manera correcta i educada, el dependent o dependenta ha de repartir la feina a l'empleat o empleada que eixe dia estiga encarregat de la tasca encomanada segons el panell de planificació. Així treballem la competència d'autonomia i iniciativa personal ja que ha d'explicar correctament que vol el client i saber afrontar i donar solució als nombrosos problemes o errors que puguen sorgir.
El següent pas pertoca a l'alumne o alumnes encarregats de la tasca, que realitzaran la feina seguint sempre el passos que estan indicats a la vista en la zona de treball amb suport fotogràfic. Una vegada finalitzada la tasca, l'empleat o empleada tornarà la feina a l'encarregat o encarregada d'atenció al client i deixarà el seu lloc de treball net i arreplegat, treballant així unes aptituds laborals correctes.
Una vegada rebuda la feina acabada, el dependent o dependenta haurà de realitzar la factura per a quan vinga el client o clienta tindre-la preparada. Aquesta factura està adaptada per a facilitar el seu emplenat, així com el càlcul de l'import total segons la llista de preus que tenim sempre a la vista. 


És importat que tots aquestos document siguen el més accessibles possible a tots els i les alumnes per a que es facilite la seua tasca segons les seues capacitats i aptituds, per això els suports visuals, tant amb pictogrames com amb imatges és fonamental, ja que si no negaríem a molt dels i les alumnes de la possibilitat de realitzar la tasca i a més influiríem negativament en la seua autoestima al frustrar-los per no sentir-se capaços com la resta de companys que tenen la lectoescritura desenvolupada.
El procés finalitza amb l'arribada del client o clienta per arreplegar el seu encàrrec. El dependent o dependenta, després de saludar educacadament, haurà de donar el producte acabat i la factura i deprés tornar el canvi de diners. Aquest procés compta amb el suport visual d'un esquema que facilita el procés de càlcul junt amb una calculadora. En aquest procés es treballa de manera funcional la competència matemàtica, ajudant als alumnes a la manipulació dels diners i la realització de comptes molt fonamental en la seva vida diària i quotidiana. L'ensenyament de les matemàtiques té sempre una finalitat pràctica, sobretot en l'educació especial, ja que pot convertir-se en una ferramenta fonamental per als alumnes en el seu dia a dia, i sens dubte, la manera que aquest ensenyament quede més registrat és de donar-li un sentit i una realitat, molt és eficaç que no l'abstracció de les fitxes de càlcul repetitives sense cap objectiu clar. De res servix saber-se de memòria la taula del 6 si no saps tornar el canvi d'un euro.


Evidentment aquest flux de treball por complicar-se ja que moltes vegades un mateix encàrrec pot requerir la intervenció de diferents empleats segons les tasques necessàries, com per exemple primer tallar amb la cisalla i després plastificar. L'alumnat-empleat ha de tindre clar este procés continu i que la feina depèn d'un treball col·lectiu on tots som una cadena i on tots depenen uns del altres.

A més dels serveis de manipulació i reproducció també oferim el servei de papereria on distribuïm als diferents professionals que treballen al centre tot aquell material fungible que necessiten (cartolines, bolígrafs, velcro...) per a les seues aules o despatxos. Els i les alumnes són els encarregats de prendre la comanda de cada professional segons ens indiquen al nostre catàleg de productes i dur-li allò que necessita, gestionant el nostre magatzem, mantenint-lo ordenat i, en cas que s'acabe algun article, avisar i realitzar la comanada al nostre proveïdor.


Aquest és l'esquema del funcionament i àmbits que anirem desenvolupant al taller  mesura que avance el curs.


A més, el projecte demostra que la capacitat d'adaptació a qualsevol tipus d'alumne o alumna independentment de les necessitats educatives que calga és possible. Al centre estem començant a aplicar el programa TEACCH per afavorir l'accés al currículum dels alumnes amb Trastorn de l'Espectre de l'Autisme, metodologia que permet adaptar l'entorn i l'acció educativa a les necessitats dels alumnes amb TEA afavorint el seu treball autònom mitjançant l'ensenyament estructurat i que també beneficia a la resta d'alumnat amb diversitat funcional. Aquest apartat està més estructurat en la pàgina personal de Pablo.


L'ÚS DEL BLOG


El nostre blog es converteix en el suport mitjançant el qual els alumnes van consolidant el seu aprenentatge significatiu. L'ús de recursos multimèdia (imatges, vídeos, podcast) en els post ajuda als alumnes a recordar, assimilar i reflexionar sobre allò que han treballat encara que alguns d'ells no tinguen desenvolupada la lectoescriptura. Ells són part activa en els post a través dels podcast inserits i les seves pròpies imatges, facilitant l'aprenentatge i la implicació dels estudiants en el projecte, alhora que incrementa la seva autoestima com a conseqüència de sentir-se observats i valorats.

Molts d'aquests alumnes no tenen la capacitat de comunicar amb precisió allò que aprenen al taller, els posts permeten que el currículum tinga una continuïtat en la llar familiar assimilant i reforçant l'aprenentatge iniciat al centre quan estan amb els seus pares davant de l'ordinador. D'aquesta manera, el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes és públic i potser seguit per les famílies establint nous canals de comunicació amb el centre educatiu.

El blog facilita, a més, que els alumnes desenvolupen la seva competència digital (editant les seves pàgines personals, mostrant els seus treballs ...) adquireixin nous alfabetismes com l'ús de l'hipertext, la recerca d'imatges i vídeos o l'edició de text que els permetran interactuar amb la societat a través d'Internet.

D'altra banda, el bloc és una gran eina de visibilitat per a les persones amb discapacitat intel·lectual, donant-los veu i mostrant en què consisteix la seva formació i com són capaços de desenvolupar-se laboralment. Ells saben que el món els observa (pels comentaris i registre de visites) i per tant prenen més consciència de la importància d'allò que estan aprenent. Gràcies al blog hem aconseguit enderrocar les parets de la nostra aula perquè els alumnes se sentin partícips de la societat actual i fomentant la inclusió social.



COMPETÈNCIA DIGITAL I PLE EN EDUCACIÓ ESPECIAL

Tal i com he comentat abans el blog constitueix una ferramenta fonamental per a connectar el nostre taller amb les famílies i la societat, i sobretot per a perdre la por de mostrar el nostre treball com a docents i alhora compartir amb altres professionals del món educatiu.

Però l'ús del blog també pot considerar-se com una eina per a que els alumnes puguen desenvolupar el seu propi PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge). Segons Jordi Adell tots tenim un PLE, fins i tot, els alumnes amb discapacitat mental, a pesar del que molta gent pensa que no són capaços de desenvolupar-se correctament en l'entorn virtual.

Lluny de pensar açò, Internet es converteix en una ferramenta fonamental i a la vegada senzilla per a aquestos alumnes, amb la qual interactuen amb molta facilitat i són capaços de moure's encara que tinguen dificultats en la lectoescriptura. Per tant el tractament de la informació i la competència digital ha de ser un dels objectius fonamentals a desenvolupar en els nostres alumnes per a dotar-los de ferramentes que els ajudaran a ser un ciutadà més.

Segons Jordi Adell un PLE permet buscar i accedir a la informació; crear, editar i publicar informació; i relacionar-se amb altres persones. Estes són les ferramentes que els alumnes utilitzen al taller per a desenvolupar la seua competència digital:


Entenen perfectament que quan volen buscar qualsevol cosa han de passar pel buscador i que també els permet l'opció de cercar imatges relacionades amb allò que volen saber.

Amb el navegador gratuït de Google naveguem a la velocitat de la llum!

El suport del nostre blog ens ha permés connectar els nostres alumnes amb la resta del món i amb les famílies, permetent que hi haja una interacció a través dels comentaris deixats per els visitants.
Els blog també ens permet connectar amb els altres blogs del centre i poder vore que fan els altres companys.
A més de les entrades a mode de bitàcora, Blogger ens ha permés la creació de les pàgines personals de cada alumne o poden donar-se a conéixer, expressar-se, penjar imatges o vídeos.
A més l'alumna Alis gestiona el seu propi blog de fotografies per a compartir les meravelloses imatges que realitza amb la seua càmera: http://lesmeuesfotografies.blogspot.com/

Aquesta aplicació gratuïta de Google ha permés als alumnes realitzar treballs monogràfics i presentacions sobre temes tractats al taller d'una manera molt senzilla, millorant les seues habilitats digitals a l'hora de buscar i penjar imatges i editar text. 

Aquesta plataforma ens ha permés compartir els nostres coneixements en format podcast a través de la xarxa amb tot el món, creant el nostre propi canal de podcast.

El portal de vídeos permet als alumnes buscar la música d'aquells grups i cantants que més agraden així com en permet pujar i compartir els nostres propis vídeos.

A través d'aquesta pàgina de música els alumnes poden escollir i crear les llistes de reproducció del seus cantants favorits.

Aquest és el nostre àlbum de fotos virtual on podem compartir les imatges de tot allò que fem i aprenem al taller.

Aquesta freeware ens permet retocar les nostres imatges de manera ràpida i senzilla.

Aquesta és la nostra pàgina d'inici al nostre ordinador del taller, que mostra els enllaços que habitualment més utilitzem i ens permet accedir d'una manera ràpida. La imatge del fons és de l'alumna Alis.


A més d'aquestes ferramentes els alumnes utilitzen també l'editor de text com OpenOffice per realitzar les comandes que ens fa de vegades el centre per a realitzar díptics informatius o rètols, aprendre l'ús de corrector de l'idioma o realitzar activitats amb plataformes com JCLIC per a reforçar el seus coneixements.

Amb el pas del curs anirem ampliant les ferramentes que utilitzarem al taller i així anar ampliant el PLE i desenvolupant la competència digital dels alumnes-empleats de Reprografia Vall Blanca. Sens dubte l'ús de les TIC en l'aula és fonamental hui en dia per al desenvolupament de les competències bàsiques del alumnes i per a que prenguen consciència de la capacitat que tenen per a comunicar i compartir els seus treballs, gustos o pensaments amb la resta del món. És important també, ensenyar-los a saber navegar amb seguretat a Internet per a que tinguen clar quins són els límits i perills amb els que es poden trobar. A més les TIC permeten adaptar-se segons les capacitats i característiques de cada alumne que, en aquest cas, són molt variades podent partint de nivells molt bàsics com l'aprenentatge de l'ús del ratolí a més complexes com la gestió d'un propi blog personal. 


CONCLUSIÓ

Dur endavant un projecte innovador i que canvia un poc la manera de com s'entén l'educació no és tasca fàcil, i més si la condició del docent és la de ser interí (la qual cosa suposa canviar cada curs de centre) i arribes de nou a un lloc on ja hi ha assentades unes determinades pautes i dinàmiques de centre. Aquest curs era el primer curs que s'implantava aquesta especialitat de taller al centre ja que l'anterior era de l'especialitat de ceràmica. La tasca era dura ja que s'havia de muntar tot el taller partint de zero i a més amb la incorporació tardia al centre (29 se setembre). La vida de l'interí és així...

A nivell frenètic s'havia de plantejar com fer la programació anual, com organitzar l'espai, conéixer als alumnes, buscar material i maquinària, conéixer la resta de professionals, adaptar-te a la idiosincràsia del centre, buscar transport per poder desplaçar-te tots els dies a 100 km de casa i que siga rendible... Sens dubte, el camí no és gens fàcil i la veritat és que en eixos moments s'agraïx que et faciliten les coses, tal i com ho va fer l'equip directiu, Ana i Noelia. 

He d'agrair personalment a Ana Palma, la nova directora del centre, per facilitar-me i recolzar-me totalment en el plantejament del taller tal i com jo entenc què ha de ser un taller de formació laboral en un centre específic. Els primers dies cada vegada que entrava al seu despatx carregat amb idees i plantejaments nous eixia d'allí amb el vist-i-plau per a poder fer el que jo creguera. És d'agrair trobar gent que entén l'educació tal com jo l'entenc i que recolza i treballa tant eficaçment per a que siga possible. Una vegada explicat el projecte vam entendre que s'adaptava perfectament al nou projecte de direcció del centre que volia dur endavant Ana.

Als dos dies de la incorporació  ja iniciava amb els alumnes la nova aventura basada en el muntar la nova empresa, implicant-los en el procés i definint tres bases fermes sobre les que recolzar el projecte: la inclusió, el currículum funcional i les TIC. Aquestos són els punts d'on partix i es desglossa tot el que jo entenc per educació especial i amb els que coincidim al cent per cent l'equip directiu i jo.

Evidentment no tot el món comulga amb el mateix concepte d'educació, però estic ben segur que poc a poc s'entendrà que el canvi pedagògic i metodològic és fonamental i que estem vivint un canvi en el model educatiu (tant en els centres ordinaris com als específics). Els mestres o professor ja no som simples transmissor de coneixements, sinó facilitadors de la construcció del coneixement i l'aprenentatge. La nova educació es basa en l'aprenentatge significatiu, en la connexió a la societat i al món i, sobretot, en la motivació. L'aprenentatge dels nostres alumnes, i sobretot d'aquells amb discapacitat mental pel fet que han sentit tot la seua vida el rebuig, ha d'estar basat en la motivació i no en la frustració.

És impossible dedicar-se a l'educació especial si u no creu en la inclusió dels nostres propis alumnes en la societat, a nivell personal i laboral. Si nosaltres no creiem en ells, qui ho va a fer? Aquest projecte permet als alumne a sentir-se útils, vàlids i, sobretot, capaços, influint molt positivament en la seua autoestima i en la construcció de la seua personalitat com a futurs adults. No oblidem que l'etapa educativa on es realitza el projecte s'anomena "Transició a la Vida Adulta", etapa on el que més s'ha de treballar  és el desenvolupament de l'autonomia personal i la integració social de l'alumnat , i que la millor manera de aconseguir aquestos objectius és el plantejament de l'educació basada en un currículum funcional i no tant acadèmic. 

Segons la RESOLUCIÓ de 20 de maig de 1999, de la Secretaria General d'Educació i Formació Professional, per la que es proposa un model de programes de formació per a la transició a la vida adulta, amb el fi de orientar la resposta educativa dirigida a l'alumnat amb necessitats educatives especials, escolaritzat en centres d'Educació Especial en l'etapa postobligatòria, per garantir la funcionalitat dels aprenentatges es procurarà que aquests siguin rellevants i significatius per a l'alumne, així com que puguin ser utilitzats tant en circumstàncies reals com en situacions simulades, que s'aproximin el més possible a la situació real.

És incorrecte emfatitzar tant en la part acadèmica? Hi ha altres metodologies que no es basen en la fitxa o ell llibre de text? S'ha de buscar recursos per a que els alumnes treballen la seua autonomia, autoestima i inclusió social? S'ha de tractar als alumnes segons la seua edat cronològica independentment del seu grau de discapacitat? Evidentment la resposta és que. Hui en dia tenim una infinitat de recursos al nostre abast per poder formar-nos com a docents per a millorar el nostre acte didàctic, independentment de les vies burocratitzades de la formació de docents que molts utilitzen per a acumular punts per als sexennis. La xarxa ens permet estar connectats entre nosaltres i podem aprendre i estar en contínua formació i reciclatge, ja que la formació del docent no acaba mai i no ha d'estar regida per motius purament econòmics. A més, és important aprofitar els recursos humans que hi ha al voltat, com són els nostres propis companys, i saber establir un feedback per ampliar coneixements i noves estratègies educatives. En aquest sentit jo he tingut la sort de poder aprendre i compartir experiències amb professionals del centre que m'ajuden en la meua tasca diària com per exemple amb Inma (P.T.) i Alicia (A.L.), i d'altres centres on he tingut la sort de treballar com al CEE Pla de la Mesquita de Xàtiva, en especial de Lupe Ferrer de la que he aprés tant. El feedback i la retroalimentació és fonamental en la docència per millorar com  a professionals. 

Un dels punts a valorar del projecte és la possibilitat que ofereix Internet en fer públic el teu treball, obrint sense por l'aula i mostrant a les famílies que es treballa amb els seus fills. Sembla que en educació hi ha cert recel que les famílies siguen partícips o, almenys sabedors, d'allò que es treballa a l'aula. De què tenim por? El treball en equip amb les famílies ha de ser fonamental i més en educació especial, on les característiques de molts dels alumnes no permet que ells puguen compartir i relatar  als seus pares amb exactitud allò que fan a l'escola. Les parets de l'aula s'han de tombar per deixar entrar dins les famílies, i en general a la resta de la societat. La visibilitat i transparència afavorirà la inclusió i normalització dels nostres alumnes. He d'agrair les mostres d'agraïment dels pares per com està desenvolupant-se el projecte tan a nivell oral, a nivell escrit a través del blog com a través del Consell Escolar.

Per a mi, com a docent, el meu objectiu principal no era que els alumnes aconseguiren adquirir tots els coneixements en reprografia, sinó que se sentin capaços i competents per aprendre per ells mateixos i valorar les seues capacitats per a realitzar qualsevol cosa que es proposen. Pense que si l'experiència està sent gratificant i exitosa demostra el canvi metodològic, el bon ús de les TIC com a eina d'aprenentatge significatiu i constructiu funcionen i han de ser aprofitades per la comunitat educativa. Venen èpoques difícils en l'educació pública, però ara més que mai els docents hem de demostrar que, independentment dels recursos que tinguem o els drets que se'ns lleven, la qualitat en l'ensenyament no ha de baixar i hem de ser capaços de reciclar-nos i continuar creixent per demostrar que ens dediquem a açò per vocació i no per comoditat laboral.

Continuem treballant per la inclusió, per l'educació pública, per un altre model d'escola, pel canvi metodològic i, en definitiva, per la motivació i felicitat dels nostres alumnes.



BIBLIOGRAFIA

FORTES DEL VALLE, M.C. y FERRER MANCHÓN, A.M. (2000): Bases psicológicas de la Educación Especial. Aspectos teóricos y prácticos. Valencia: Promolibro.

FREINET, C. (1998): Técnicas Freinet de la escuela moderna. Siglo XXI. Disponible en: http://books.google.es/books?id=QOfx_S3zAoIC&lpg=PP1&dq=celestin+freinet&hl=es&pg=PP1&redir_esc=y#v=onepage&q=celestin%20freinet&f=false

GARAGORRI, X. (2007): Curículo basado en competencias: aproximación al estado de la cuestión.  Aula de Innovación Educativa, núm 161, pp. 47-55. Disponible en: http://www.tec.ac.cr/sitios/Docencia/ceda/Boletin_CEDA/PDF_s/Curriculumbasadoencompetencias_Garagorri.pdf 

IMBERNON MUÑOZ, F. (2010): Las invariantes pedagógicas y la pedagogía Freinet cincuenta años después. Barcelona: Graó. Disponible en: http://books.google.es/books?id=aXgyarLDZLgC&lpg=PA19&dq=celestin+freinet&hl=es&pg=PA2&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false 

MESIBOV, G. i HOWLEY, M. (2010): El acceso al currículo por alumnos con trastornos del especgtro del autismo: uso del Programa TEACCH para favorecer la inclusión. Ávila: Autismo Ávila.

MOLINA GARCÍA, S. (1999): Deficiencia Mental. Aspectos psicoevolutivos y educativos.
Málaga: Aljibe.

Orden de 22 de marzo de 1999, por la que se regulan los programas de formación para la transición a la vida adulta destinados a los alumnos con necesidades educativas especiales escolarizados en centros de educación especial. (BOE de 10 de abril 1999).

PINTO CASTRO, J.: Educación Especial. Necesidades Educativas Especiales. Observatorio de la Discapacidad Instituto de Mayores y Servicios Sociales. Disponible en: http://www.paidopsiquiatria.com/TDAH/EducacionEspecial_NEE.pdf

PALLISERA DÍAZ, M. (1994): La transició a l'edat adulta i vida activa de les persones amb disminució psíquica. Criteris orientadors de la intervenció educativa. (Tesi de Doctorat - Universitat de Girona), [En línia] Disponible en:  http://hdl.handle.net/10803/7977

PÉREZ GÓMEZ, A. y SOTO GÓMEZ, E. (2009): Competencias y contextos escolares. Implicaciones mutuas. OGE, núm 2, pp. 17-21. Disponible en: http://cursos.cepcastilleja.org/uploaddata/1/formacion/ccbbdoc09/competencias_y_contextos_escolares.pdf

Resolución de 20 de mayo de 1999 de la Secretaría General de Educación y Formación Profesional, por la que se propone un modelo de programas de formación para la transición a la vida adulta, con el fin de orientar la respuesta educativa dirigida al alumnado con necesidades educativas especiales escolarizados en centros de educación especial en la etapa postobligatoria. (BOE de 3 de junio 1999).

VV.AA. (2005): Célestin Freinet: investigar y colaborar. Pedagogías del siglo XX. págs. 71-82.

1 comentari:

  1. Quina recopilació més completa de molts dels meus propòsits...

    Gràcies!!! m'has fet repensar tot allò que durant anys he estat estudiant en la universitat i que de cop i volta havia oblidat quan he contactat amb la realitat de l'aula. No ens hem de deixar portar per les afirmacions pessimistes d'altres docents, i hem de tractar treballar amb els nostres alumnes pensant una de les frases que jo sempre he defensat i que avui m'has recordat: Si nosaltres no creiem en ells, qui ho va a fer?

    Tractaré d'aprofitar les pràctiques i treballar per una escola on tots tinguen cabuda :)

    Ah¡ felicitats per ser interí, des d'una perspectiva positivista, pensa que, poc a poc, pots anar sembrant eixa llavor. Ho vas aconseguir en Castelló i aquest any ho pots fer en un altre lloc...

    Ànims i que la força no minve!!

    ResponElimina